Caminante no hay camino... se hase camino al andar...

Doncs crec que una mica oblidat sí que tenia el blog. Però més val que no escriga res si no és que tinc ganes. Molta gent ho fa, s'obliga a escriure, o a viure. Jo la veritat, preferisc no embrutar de palla el meu blog. Mmm... m'han passat tantes coses des de l'última vegada que vaig escriure... Reflexions, protocols, deixades, nuclis, senyeres, ... ja aniré penjant fotos millors. Però una de les coses que més m'alegre és haver-me apuntat al curset de Monitors del temps lliure de la UJI. Aquesta foto és de l'excursió que vam fer el dissabte passat, per la ruta del "Collet", ací a Castelló. La veritat, em tenia que baixar la regla, i estava recuperant-me d'un constipat i cicatriztant alguna ferida... i un dissabte a les 9 del matí... Però: SORPRENENT!!! Va ser una experiència molt xula: xarrar en gent nova, aire de la muntanya, trepar com una cabra, café/pastes en el punt més alt del cim, culades,... i insolació! Sí, és un curs xulo. I ajuda a oblidar-te dels problemes, com un escapament. I què dir sobre el 30 d'Abril?? uff... - Visca la terra.. lliure! jeje. - Visca les cremades de cigarrets en la cara.. lliure! - Visca el botelló per a dos de mistela, ron i burret.. lliure! - Visca les meues pintes de super-ratón en la senyera cual capa per la manifestació.. lliure! - Visca els amics dels amics, els pisos sorpresius i els germanets ixits... lliure! - Visca ... el amor... lliure!!!!!!!!!!! Doncs sí, un mes mogudet, amb magnituds gegants, 3 shocks en una setmana, assimilar realitats, ... jo crec que de tant que volia escriure, no trobava temps per posar-me. I sí, he escrit, per a mi. I sí, he viscut, per a mi. web guai